Coneix la nostra història
Des del primer cabdell que triem fins al darrer punt que donem, cada peça reflecteix el llegat artesà que ens defineix. En recórrer els nostres fils, entrellacem històries de generacions; els colors, els teixits i els dissenys neixen de les vivències dels qui formen part del projecte familiar.
El naixement de La Fàbrica
A 1876, al petit poble de El Pont de Suert, a l'abric dels Pirineus i amb el murmuri del riu com a banda sonora, naixia una ilua data-start="281" data-end="305">La Fàbrica de mantes. Fundada pels nostres avantpassats amb les mans adobades per la feina i l'ànima plena de somnis, aquesta empresa familiar va començar a teixir alguna cosa més que teixits. En un temps on la vida era dura i la muntanya exigia abric i tenacitat, va sorgir un lloc on la llana local es transformava en calor, llar i tradició.
Aprofitant l'energia hidràulica de l'entorn i de la llana de les ovelles de la comarca, la Fàbrica no va trigar a convertir-se en un pilar per a la comunitat. Els telers van començar a cantar la seva melodia de fils creuats, i amb cada manta naixia una història. No era només una indústria, era un racó on es filaven generacions, on cada peça contenia l?esforç d?una família i el caràcter de la muntanya. Així començava la nostra història, amb humilitat, tenacitat i molt d'amor pel bé fet.
Finals del segle XIX – El tapaboques i la vida pastoril
A finals del segle XIX, quan el Pirineu era encara més agrest i la vida a la muntanya exigia coratge diari, el tapaboques es va convertir en el company inseparable dels pastors. Aquella manta gruixuda de llana, senzilla i resistent, no era un luxe, era una necessitat vital. Feta amb els colors naturals de la llana —el blanc i el marró—, i de vegades decorada amb ratlles o quadres, es recollia sobre les espatlles i es desplegava com a capa quan el fred calava els ossos. No era només una peça: era refugi, escut, llar portàtil.
Des de La Fábrica, aquestes mantes sortien una a una, teixides amb la mateixa calma amb què es viu a la muntanya. Cada tapaboques parlava l'idioma dels cims, del bestiar i la neu. Representava la identitat d'un ofici ancestral, el dels que sabien llegir el cel i trobar el camí encara que la boira ho cobrís tot. El tapaboques no sols abrigava el cos, també guardava la dignitat i el saber de generacions senceres.
Principis del segle XX – El temps del bescanvi
En els primers anys del segle XX, quan els diners eren escassos i la vida es teixia amb senzillesa, a La Fàbrica es practicava un comerç molt diferent del d'avui: el truque. La gent de la comarca arribava amb sacs de llana a l'espatlla, fruit de l'esquilat dels seus propis ramats, i marxava amb mantes o fils llestos per teixir. No hi havia factures, ni tiquets, ni presses. Només un acord de paraula, una encaixada de mans ferma i la mirada tranquil·la de qui sabia que el tracte era just.
Era una època en què la confiança valia més que qualsevol moneda. Cada intercanvi tenia una mica de ritual: es pesava la llana, es parlava del temps i del bestiar, i es compartia una història al costat del teler. La Fàbrica era més que un taller; era un punt de trobada entre veïns, un lloc on es filaven no només teixits, sinó també relacions, respecte i comunitat. A cada manta entregada hi havia una promesa complerta.
Meitat de segle XX: Fires, reconeixements i camí compartit
Al llarg dels anys, La Fábrica ha estat reconeguda en nombroses ocasions, cosa que ha permès que el seu treball artesanal sigui àmpliament conegut. Ha estat convidada a participar en diverses fires internacionals, com la Fira Mundial de Nova York el 1964, i en esdeveniments destacats a ciutats com Tolosa, Munic i Barcelona. A més de la seva presència en aquestes grans trobades, la Fàbrica ha estat guardonada amb premis que destaquen la seva excel·lència, com la Medalla d'Or a la Fira de Sant Miquel de Lleida el 1966, i el títol d'Artesà Distingit el 1971.
Més enllà de les fires i premis, la Fàbrica ha estat objecte de nombrosos articles que n'han ressaltat la importància. Un exemple notable és la menció que li va fer Camilo José Cela al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida el 1965, destacant la seva rellevància dins de la tradició artesanal del Pirineu. A més, altres mitjans segueixen donant a conèixer el seu llegat, assegurant que la tradició de La Fábrica segueixi viva.
Arbre Genealògic
Família Dies
Nota: Si estàs en un dispositiu mòbil, pots desplaçar-te horitzontalment per veure l'arbre complet.
-
Luis Dies Vilanova
Gironi (reparteix proindiviso en 1905)
-
José Dies Mesull
-
Luis Dies Roig
(Ignacia Carrera Iglesias)
-
Josep Dies Carrera
(Teresa Llovera Vigatá)
-
-
-
Jesús Dies Viza
(Mercedes Badia Fierro)
-
Leonor Dies Badia
-
-
