El naixement de La Fàbrica
L’any 1876, en el petit poble del Pont de Suert, a l'abric dels Pirineus i amb el murmuri del riu com a banda sonora, naixia una il·lusió feta de llana i esforç: La Fàbrica de mantes. Fundada pels nostres avantpassats amb les mans acostumades a la feina i l'ànima plena de somnis, aquesta empresa familiar va començar a teixir alguna cosa més que mantes. En un temps on la vida era dura i la muntanya demanava abric, caliu i perseverança, va sorgir un lloc on la llana local es transformava en calor, llar i tradició.
Aprofitant l'energia hidràulica de l'entorn i la llana de les ovelles de la comarca, la Fàbrica no va trigar a convertir-se en un pilar per a la comunitat. Els telers van començar a cantar la seva melodia de fils creuats, i amb cada manta naixia una història. No era només una indústria, era un racó on es filaven generacions, on cada peça contenia l'esforç d'una família i el caràcter de la muntanya. Així començava la nostra història, amb humilitat, tenacitat i molt d’amor per la feina ben feta.
Finals del segle XIX – El tapaboques i la vida pastoril
A la fi del segle XIX, quan el Pirineu era encara més agrest i la vida a la muntanya exigia coratge diari, el tapaboques es va convertir en el company inseparable dels pastors. Aquella gruixuda bufanda de llana, senzilla i resistent, no era un luxe, era una necessitat vital. Feta amb els colors naturals de les ovelles -el blanc i el negre-, i amb els seus característics quadres, es recollia sobre les espatlles i es desplegava com una capa quan el fred traspassava els ossos. No era només una peça: era refugi, recer càlid.
Des de La Fàbrica, aquestes mantes sortien una a una, teixides amb la mateixa calma amb la qual es viu a la muntanya. Cada tapaboques parlava l'idioma dels cims, del bestiar i de la neu. Representava la identitat d'un ofici ancestral, el dels qui sabien llegir el cel i trobar el camí encara que la boira ho cobrís tot. El tapaboques no sols abrigava el cos, també guardava la identitat i el saber de generacions senceres.
Principis del segle XX – El temps del bescanvi
En els primers anys del segle XX, quan els diners eren escassos i la vida es teixia amb senzillesa, a La Fàbrica es realitzava un comerç molt diferent al d’avui: el bescanvi. Els habitants de la comarca arribaven amb sacs de llana sobre els seus rucs, fruit de l’esquilat dels seus propis ramats, o, quan no es podia desplaçar, des de la Fàbrica anaven a buscar-los. A canvi, marxaven amb mantes o fils preparats per a teixir. Cada intercanvi es feia amb cura i atenció: es pesava la llana, s’avaluaven els materials i es tancava l’acord amb una bona estreta de mà i la paraula donada, la garantia d’un tracte just.
Era una època en la que la confiança valia més que qualsevol moneda. Cada barata tenia una mica de ritual: es parlava del temps i del bestiar, es compartien històries al costat del teler i es teixien converses entre tots els habitants de la comarca. La Fàbrica era més que un taller; era un punt de trobada entre veïns, un lloc on es filaven no sols teixits, sinó també relacions, respecte i comunitat. En cada manta lliurada hi havia una promesa complerta.
Meitat de segle XX: Fires, reconeixements i camí compartit
Al llarg dels anys, La Fàbrica ha estat reconeguda en nombroses ocasions, la qual cosa ha permès que el seu treball artesanal sigui àmpliament conegut. Ha estat convidada a participar en diverses fires internacionals, com la Fira Mundial de Nova York al 1964, i en esdeveniments destacats en ciutats com Toulouse, Munic i Barcelona. A més de la seva presència en aquestes grans trobades, la Fàbrica ha estat guardonada amb premis que destaquen la seva excel·lència, com la Medalla d'Or de la Fira de San Miquel de Lleida al 1966, i el títol d'Artesà Distingit al 1971.
Més enllà de les fires i premis, la Fàbrica ha estat objecte de nombrosos articles que han ressaltat la seva importància. Un exemple és l'article “Un telar del siglo XVII en la feria” publicat al juliol de 1966, que subratlla la seva tradició artesanal. Així mateix, altres mitjans continuen donant a conèixer el seu llegat, assegurant que la tradició de La Fàbrica continuï viva.
Arbre Genealògic
Família Dies
Nota: Si estàs en un dispositiu mòbil, pots desplaçar-te horitzontalment per veure l'arbre complet.
-
Luis Dies Vilanova
Gironi (reparteix proindiviso en 1905)
-
José Dies Mesull
-
Luis Dies Roig
(Ignacia Carrera Iglesias)
-
Josep Dies Carrera
(Teresa Llovera Vigatá)
-
-
-
Jesús Dies Viza
(Mercedes Badia Fierro)
-
Leonor Dies Badia
-
-
